La sociollingüística es la disciplina que estudia els diferents aspectes de la societat que influeixen
en l'us de la llengua.
-Els idiomes més parlats del món
5- El Rus: amb més de 255 milions de parlnts en europa i altres paisos.
4-El Hindi: amb més de 380 milions de parlannnts al món.
3-l'Espanyol: amb més de 489 milions de parlants al món
2-Angles: amb mes de 841 milions de parlants al món
1-Mandarí: amb mes de 1375 milions de parlants al mon.
Que es el dialecte constitutiu?
Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma. Aquest terme s'oposa al de dialecte constitutiu.
Els dialectes constitutius del català són el resultat de l'evolució del llatí vulgar en una àrea geogràfica concreta, en el nostre cas la Catalunya Vella, situada a banda i banda del Pirineu. En concret, hi ha el català nord-occidental parlat a l'Alt Urgell i potser Andorra; el català central, parlat des de la Cerdanya fins a Barcelona i l'Empordà, passant per la Catalunya Central; i el català septentrional, parlat al Rosselló, el Conflent i el Vallespir. Els dialectes constitutius del català tenen una forta presència
d'element germànic i una molt baixa presència d'element aràbic i mossàrab, que es troba, per contra, als dialectes consecutius.
En algunes llengües, com l'occità i l'italià, tots els seus dialectes són, a grans trets, dialectes constitutius.
Que es un dialecte consecutiu?
Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del trasplantament de l'idioma des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic. El punt d'unió entre els dialectes consecutius i els constitutius són els dialectalismes passius. Els dialectes consecutius també solen tenir més o menys elements procedents de la llengua anterior parlada en el territori (substrat), que òbviament manquen als dialectes constitutius corresponents. Els criolls poden tenir relació amb els dialectes consecutius.
En la llengua catalana són dialectes consecutius tots els de la Catalunya Nova (català tarragoní, dins el bloc dialectal oriental; català de transició i català nord-occidental de transició, al Principat de Catalunya, dins el bloc dialectal occidental), de les Balears (català balear), del País Valencià (català valencià) i de l'Alguer (català alguerès). Hi ha hagut dialectes consecutius desapareguts, com el de Fort-de-l'Eau (l'actual Bordj El Kiffan, a Algèria), resultat d'una colonització menorquina i també anomenat patuet; o els dialectes de les ciutats sardes de Casteddu (Càller) i Tàttari (Sàsser).
En el cas de la zona occidental de la Catalunya Nova, hom discuteix el
grau d'afinitat amb el català del mossàrab que s'hi parlava en el moment
de la conquesta catalana. L'àrea d'un dialecte consecutiu pot ser una
continuació territorial de la d'un dialecte constitutiu (la Catalunya
Nova i el País Valencià)o poden estar separades (les Illes Balears i
l'Alguer).
