l'home de la paret.

El món és un lloc on mai saps què pot passar. La ciència supera la ficció en molts casos. Si no em creus, escolta aquesta història:

Hi havia una vegada una noia de 19 anys que havia acabat els estudis i volia un lloc on pogués viure, ella ja tenia treball i volia una casa per a ella sola, així que va mirar a internet cases que estiguessin en la seva ciutat, i va trobar una casa peculiarment barata, era una casa de fa més d'un segle i era bastant gran. La casa estava perfectament reformada, però el problema és que era peculiarment barata per ser una casa tan gran. Va decidir trucar a l'amo de la casa per veure-la. Era dilluns i van quedar per dimecres. Va arribar dimecres i va quedar amb l'home, el senyor semblava bona persona i no tenia cap signe d'estar boig, però estava nerviós, com si es volgués desfer de la casa. Però la noia no trobava cap casa més barata i més espaiosa, llavors la va llogar.

Van passar unes setmanes fins que la noia es va instal·lar a la casa. El primer dia va estar encantada amb la casa, però al cap d'una setmana començava a escoltar veus, deien "què fas aquí?", "No pots fer això!"

"Mai sortiràs d'aquí, hahaha!", "NO POTS SORTIR MAI , NO POTS ESCAPAR , NOMÉS ET POTS SUÏCIDAR". 

Tots els dies, a totes hores , escoltava veus, fins al punt que va anar a un psicòleg, però les veus seguien sonant en el seu cap. Es va adonar que a la paret de la seva habitació hi havia una cara, i aquella cara la mirava contínuament, mentre dormia, mentre treballava.

Imagina't trobar-te una cara mirant-te, durant tot el dia, a totes hores, una cara que et segueix la mirada, una cara sense sentiments, imagina-t'ho per un moment , perquè això et pot passar com li va passar a aquella noia. L'única solució que va trobar va ser penjar-se del seu armari, i aquella cara la seguia mirant. Uns dies després l'home va tornar a la casa, i va veure que la noia per fi s'havia suïcidat i va agafar-la i va fer un forat a la paret i va enterrar el seu cap dins de la paret .